Revista de la Safor - No 02 : 2010
Permanent URI for this collection
Tabla de contenidos
Artículos
- Pedro Ruiz Torres: La Safor a l’Arxiu de Salamanca: docu- ments recuperats
- Begonya Omega Replica Watches Pozo: Matèria de sol i de penombres: la poesia a la intempèrie de Teresa Pascual
- Joan Noguera Tur: L’agricultura de la Safor en la cruïlla
- Josep Antoni Gisbert Santonja: Art i restauració, o l’art de la restauració? Una estada a Gandia i el patrimoni d’una vila medieval ignota
- Òscar Creus: Música i músics a la Safor. Últims anys
- José Manuel Martínez i Eladi Mainar Cabanes: La Font Gran o Major de Simat
- Vicent Burguera Sanmateu i Vicent Canet Llidó: Del somni a les vitrines: La xarxa de museus olivans
- Maite Sastre: Xarrades literàries: La literatura infantil i juvenil
- Santiago La Parra López: Setembre del 1609 en el ducat de Gandia: la setmana tràgica dels moriscos
- Gabriel Garcia Frasquet: La FUE de Gandia en temps de guerra
- Lluís Sevilla Parra: Als 70 anys de la Guerra Civil
Browse
Browsing Revista de la Safor - No 02 : 2010 by Issue Date
Now showing 1 - 11 of 11
Results Per Page
Sort Options
- PublicationLa Font Gran o Major de Simat(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Mainar Cabanes, Eladi; Martínez, José Manuel[CA] Es localitza en el marge esquerre del barranc del Vaca, al sud-est de la població de Simat, resguardada per la muntanya Toro i enfront del monestir de la Valldigna, i al bell mig d'una plaça dintre la població. Actualment, el nom oficial és el de Font Gran, com ho expressa el retal que la identifica i la plaça on s'ubica, encara que la seua denominació tradicional, basant-se en els docu ments que la citen a partir del s. xvr, ha sigut la de Font Majar. Aquest brollador rep les seues aigües de l'Avenc de la Donzella, en el terme de Barx. Aquesta font se situa entre les més cabalases de tata la co marca de la Safor i arriba en epoques de pluges a cabals espectaculars, aigües que, abans de les construccions per canalitzar el riu, omplien d'aigua i vida les terres baixes de la Safor.
- PublicationMatèria de sol i penombres: la poesia a la intempèrie de Teresa Pascual(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Pozo, Begonya[CA] La veu de Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) apareix amb fermesa al panorama de la poesía catalana del País Valencia el 1988, any en el qual es publiquen les seues dues primeres obres: Flexo ( Gregal Llibres) i Les hores (Tres i Quatre). La primera publicació havia rebut el premi Senyoriu d'Ausias March l'any anterior i la segona havia estat guardonada amb el prestigiós premi Vicent Andrés Estellés d'aquella tardor. Es pot dir que la seua ha estat una trajectoria de publicacions diversa -geograficament parlant- i constant. El 1992 a Valencia, en la col-lecció dirigida per Marc Granel! i Eduard J. Verger, sortia el llibre titulat Arena. Després vindrien Currículum vitae (publicat per Jardins de Samarcanda, Barcelona, 1996), El temps en ordre (Barcelona, 2001), editat per Proa com a finalista del premi Caries Riba de I' any 2000 i que posteriorment va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Poesía ( 2003) i, l'últim lliurament fins ara, Rebel-lió de la sal. La seua producció més recent ha estat publicada per Pages Editors (Lleida, 2008) i ha estat destacada amb el Premi Nacional de la Crítica de poesía ( 2008), també amb el Premi de la Crítica deis Escriptors Valencians ex aequo de poesía ( 2009).
- PublicationLa Safor a l'arxiu de Salamanca: documents recuperats(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Ruiz Torres, Pedro[CA] Voldria agrair als organitzadors d'aquest acte la invitació a participar en la presentació dels resultats del molt meritori treball de recuperació dels documents procedents de !'Archivo General de la Guerra Civil, a Salamanca, que guarden relació amb la comarca de la Safor. A partir d'ara, grades a la col-laboració de diverses institucions (Arxiu Historie de la Ciutat de Gandia, Mancomunitat de Municipis de la Safor, Centre Comarcal di\rxius i Conselleria de Cultura) així com al treball de moltes persones, un molt valuós conjunt de documents microfilmats i digitalitzats podran ser consultats per qualsevol persona de la comarca.
- PublicationDel somni a les vitrines: la xarxa de museus olivans(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Burguera Sanmateu, Vicent; Canet Llidó, Vicent[CA] L'any 2007, amb !'obertura al públic del Museu Etnologic, es tancava fins nova ordre tot un seguit d'inauguracions d'espais museístics que, en pocs anys, havia nodrit la ciutat d'Oliva d'una important oferta en patrimoni cultural. Es consolidava així el que hom pot anomenar sense embuts "la xarxa de museus olivans': Aquesta xarxa, materialitzada en poc més de deu anys, fa agafar vertigen quan pensem en aquelles altres ciutats, amb un potencial patrimonial semblant, que encara estan lluny d'arribar al nivell d'aquesta oferta museística. Estalviant-nos ara triomfalismes i elogis redundants, així com també les ineludibles insuficiencies existents, volem encetar l'article pararit atenció als orígens del fenomen que tot seguit descrivim. És a dir, el "germen" que va posar en marxa allo que, de moment, culmina l'any 2007.
- PublicationXarrades literàries: la literatura infantil i juvenil(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Sastre, Maite[CA] La creació d'una literatura genericament concebuda per al públic infantil i juvenil ha deixat de ser una prolongació de la literatura per a adults per a passar, recentment, a configurar un espai propi, visible i amb possibilitats. La percepció que se'n té per part deis lectors, autors i il-lustradors és la d'una situació d'indubtable auge, i així ho confirma una quota de mercat poderosa, amb un volum de vendes del 10,3%, que es tradueix en uns 60 milions de volums editats i uns 12.000 títols. Tot i que durant els últims mesas s'ha produi:t, per primera vegada, un lleuger descens que els fa mantenir una fragil estabilitat deguda a la crisi i l'amenas:a de nous formats, especialment amb l'aparició del format digital. En tot cas, els temps són favorables perque se n'ofereixen bons productes, hi ha bons autors i una alfabetització del 100% de la població.
- PublicationSetembre del 1609 en el ducat de Gandia: la setmana tràgica dels moriscos(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) La Parra López, Santiago[CA] El dimarts 22 de setembre del 1609 D. Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena i virrei de Valencia, feia públic en la capital del regne el han amb l'ordre de Felip III per la qual, en el seu punt primer, s'ordenava que: ... todos los moriscos deste reyno, assí hombres como mugeres, con sus hijos, dentro de tres días de como fuere publicado este vando en los lugares donde cada uno vive y tiene su casa, salgan dél y vayan a embarcarse a la parte donde el comissario que fuere a tratar desto les ordenare ... Tan drastica i polemica decisió havia estat presa pel Consell d'Estat el 4 d'abril anterior i el monarca la ratificava el 9 d'aquest mes, precisament el mateix dia que, a Anvers, se signava la Treva dels 12 Anys amb les Províncies Unides. La coincidencia no era del tot casual, ja que hi havia por, malta por, que els moriscos no acceptaren pacíficament el futur incert que se'ls imposava i, per tant, pareixia convenient disposar de tates les forces i navilis de guerra per fer el més breu i segura possible aquella operació de neteja etnica. Al final, els exiliats no oferiren la tan temuda resistencia a la seua expulsió (ja que no tenien ni forc;a ni mitjans per a fer-ho) i tampoc els embarcaments es van dur a terme amb la rapidesa que les autoritats cristianes havien volgut. Pero la por era tanta i tan evident que, encara que la decisió de l'estranyament estava ja presa i ratificada a l'abril, fins al següent 4 d'agost no signa el rei el decret d'expulsió i encara el virrei de Valencia hagué de mantenir aquest document ocult en un calaix quasi dos mesas més, fins al dimarts negre del 22 de setembre del 1609.
- PublicationMúsica i músics a la Safor. Últims anys(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Creus, Oscar[CA] Sens dubte, la música és l'aspecte cultural més representatiu del poble valencia. Des d'aquesta perspectiva, ens pot resultar molt aclaridora una mirada sobre l'activitat musical dels últims anys a la comarca, amb l'única pretensió de posar a l'abast de tothom elements per a la reflexió i, sobretot, elements per entendre en quin sentit i en quins aspectes cal continuar treballant. Els últims anys han estat molt intensos musicalment parlant a la Safor, amb multitud d'iniciatives que naixen diariament en totes les poblacions de la comarca, pero donat que obviament no podem arreplegar-les totes -ja que excediria l'espai i els objectius d'aquest estudi-, ens centrarem en les manifestacions musicals de caracter professional.
- PublicationL'agricultura de la Safor en la cruïlla(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Noguera Tur, Joan[CA] La realitat de l'agricultura regional és que la majoria dels agricultors esperen vendre les seues terres si es produeix una oportunitat d'urbanització. Per tant, és molt dificil que s'active el mercat de la terra entre agricultors i per a ús agrari.
- PublicationLa FUE de Gandia en temps de guerra(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Garcia Frasquet, Gabriel[CA] En el 70 aniversari del final de la Guerra Civil espanyola hem cregut oportú donar a conéixer un fullet solt publicat a Gandia durant aquella tragedia collectiva per la secció local de la Federación Universitaria Escolar, titulat "Recorda, Valencia!", una interpel·lació que reclamava l'atenció del lector. Es tracta d'un text singular pel fet d'estar escrit en la llengua del poble a que s'adreçava, tot i que l'organització que l'emetia no destacava per l'objectiu de recuperar la cultura valenciana; pero també perque insolitament guardava memoria d'un episodi historie crucial per als valencians en general, i particularment per als gandians, la Guerra de les Germanies, que aprofitava per a establir un paral·lelisme amb la que estaven immersos.
- PublicationArt i restauració, o l'art de la restauració? Una estada a Gandia i el patrimoni d'una vila medieval ignota(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Gisbert Santonja, Josep Antoni[CA] Un ciutada, davant les intervencions sobre el nostre patrimoni edificat urba, pot estar satisfet. De vegades, pero, pateix, pensa, rabia i censura. I és lícita i, fins i tot, necessaria aquesta resposta del cor i de la raó davant la perdua o la percepció d'un canvi en el que constitueix el seu paisatge vital. Si, a més d'exercir de ciutada, té un vincle professional i/ o institucional amb la cura i la conservació del patrimoni, cal dir que unes vegades emmudeix per raons i sensacions derivades del carrec, mentre que unes altres la seua veu és mesurada i modelada per episodis d'amistat, convivencia o conveniencia amb els actors de la intervenció. Tots aquests factors són de risc i no faciliten sentencies dares sobre l'estat d'un determinat bé patrimonial, o sobre la defensa de la idone:itat i efectivitat de l'ordenament urbanístic i de la norma davant d'un elem:ent o d'un entorn amb valors culturals.
- PublicationAls 70 anys de la Guerra Civil(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Sevilla Parra, Lluís[CA] Cicle de conferenciesAls 70 anys de la Guerra Civil: 1939-2009, organitzat pel CEIC Alfons el Vell i celebrat a Gandia al Saló d'Actes de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, octubre-novembre de 2009. Aquest any es compleix el 70 aniversari del final d'una guerra que va marcar la trajectoria vital de moltes famílies i que va acabar amb la primera experiencia democratica que s' havia donat a Espanya. La dictadura del general Franco no només no va tenir consideració amb els vençuts, sinó que va fer tots els possibles per tal d'eliminar de l'imaginari col-lectiu tot allo que representava la República. Durant quasi quaranta anys, els homenatges i la historia oficial tingueren com a protagonistes únicament aquells qui havien donat suport al colp d'Estat militar contra el legítim govern republica. Als altres, que havien perdut la guerra, només els quedava la repressió, l'oblit, el silenci i l'estigmatització deis propagandistes del franquisme.