ANUARI d’Arquitectura i Societat - No 1 (2021)

Permanent URI for this collection

Un arquitecte espanyol a Àsia. La influència de la vida a Manila (Filipines) en l'obra d'Abelardo Lafuente
Reconstruint contextos històrics. Les ciutats alemanyes i el cas de Lübeck
Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona
Arquitectura i llar. De la postguerra a l'actualitat
La barraca valenciana. Història i recuperació d’una arquitectura resilient
Avaluació in situ de l’impacte del sistema de calefacció, ventilació i aire condicionat en les façanes d’un edifici religiós declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
L’arquitecte Vicent Gascó i l’obra pública a San Felipe/Xàtiva (1780 – 1800)
L’experiència del Sagrat a través dels llocs rituals en l’arquitectura
Anàlisi de la memòria i la cultura a partir de la façana arquitectònica: el Facadism en el barri de Beyoğlu
El destí del patrimoni del segle XX. Investigació i accions
El paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO i l’adaptació al canvi climàtic
Patrimoni cultural i component natural. De la revaloració a la regeneració
L’arquitectura històrica a coll: Els drets aeris i la subdivisió de l’espai
Zones militars: Un remei per a despertar a Ankara de l’amnèsia urbana
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític

Now showing 1 - 1 of 1

La barraca valenciana. Història i recuperació d’una arquitectura resilient
(Universitat Politècnica de València, 2021-11-30) Rosaleny Gamón, Marcel·lí; Dpto. de Expresión Gráfica Arquitectónica; Escuela Técnica Superior de Arquitectura
[EN] The Valencian barracks constitute one of the living examples of vernacular Mediterranean architecture. Throughout history, they have been a part of the social reality in the Valencian Community as a reflection of its inhabitants, their professions and their way of understanding and exploiting the land. Although this architecture reached its maximum expansion in the 19th century, the barrack started to be replaced during the 20th century due to many social and economic changes. Currently, only a few examples are still preserved, a disappearance explained mainly due to the loss of use. Nevertheless, the resilient capacity of the vernacular architecture could turn into a fundamental tool in the recovery, providing new uses to the barracks that could assure the survival of this architectural heritage that preserves a large part of the popular constructive knowledge of Valencian people and that represents an example for the future of sustainable architecture which is a result of its surroundings and its existing resources.