Revista de la Safor - No 04 : 2013

Permanent URI for this collection

https://riunet7pre.upv.es/handle/10251/129175

Browse

Now showing 1 - 9 of 9

Acord signat entre Alfons el Vell, duc de Gandia, i el seu fill, Alfons el Jove, per tal de resoldre les seues diferències
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2012) Castillo Sainz, Jaume
Aquest document forma part de la complexa relació que mantingueren Alfons el Vell i el seu fill Alfons en els darrers anys del viure del primer. De fet mirava de ser un compromís per aturar l’escalada del conflicte, però estava condemnat al fracàs perquè contemplava sobre tot les aspiracions del pare, i fins i tot podem dir que tenia un cert to paternalista. Els incompliments foren immediats, probablement per ambdues parts, amb la qual cosa quedà en no res. Però és una evidència molt gràfica de com de complicades foren les relacions entre ambdós personatges. A l’escrit ixen a la llum els principals motius de la disputa: la independència econòmica del fill, la seua capacitat d’intervenir en els afers de la senyoria del pare i les seues amistats, inadequades segons Alfons el Vell. A l’article que podeu trobar en aquest mateix volum apareix una explicació de les circumstàncies d’aquest enfrontament.
Un altre model agrícola per al País Valencià
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2012) Puig Muñoz, Jordi; Ródenas Mayor, Xavier
Després de set anys de treball constant i il·lusionador a l’Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org), volem aprofitar l’oportunitat d’aquest article per tal de posar a l’abast de tothom la nostra experiència. Aquesta oportunitat naix com una resposta a la lectura de dos articles anteriors relatius a la nostra agricultura («L’agricultura de la Safor en la cruïlla» de Joan Noguera Tur, a la Revista de la Safor núm. 2 i «L’horta de Gandia des del tractat de Fontavella. De l’esplendor a la crisi» de Rafael Delgado, a la Revista de la Safor núm. 3). I és que les reflexions i les acurades anàlisis dels nostres companys Delgado i Noguera ens han generat interés però també preocupació. Nosaltres no ens hem format acadèmicament en agricultura, però el territori, sumatori d’usos i d’activitats, de patrimoni, cultura i economia, ens ha dut a parlar, raonar, treballar i actuar al voltant d’aquest aspecte territorial. La idea que des del 2006 estem treballant a la vall del Vernissa amb el projecte Ecomuseu Vernissa Viu és la de posar en marxa un altre model de territori, i això per descomptat, du lligat un nou model agrícola. És per això la nostra preocupació. En les dues anàlisis presentades en les edicions anteriors d’aquesta reveladora revista, la Revista de la Safor, no vam trobar cap menció ni citació al que pensem que és el principal camí per retrobar-nos amb l’agricultura com a generadora de riquesa no sols econòmica sinó també humana i natural: l’agricultura de proximitat, ecològica i sostenible. Aquesta és l’agricultura en la qual es fonamenta el nostre model territorial, el que estem aplicant a poc a poc a la vall del Vernissa, amb la limitació dels nostres propis recursos i d’una administració autonòmica que ha caminat –i camina– en la direcció totalment contrària
Una aproximació a la participació de les dones en les eleccions municipals de 1979. El cas de la Safor
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2012) Mainar, Eladi
Parlar de la participació de la dona en política a hores d’ara pot semblar un poc fora de lloc, però si ens retrotraiem unes dècades enrere podríem veure -i veurem- com el paper de la dona en la societat, i sobre tot en l’activitat política, era no sols secundari sinó també simbòlic. Des de sempre la dona, en la societat cristiana que ha marcat la història de la nostra civilització occidental, ha mantingut una posició secundària, llevat de casos quasi únics i que no ens serveixen per generalitzar. Alguns autors venen a reflexionar en la rellevància del factor educatiu com a element, d’una banda d’igualació de gèneres, i en cas de no existir-hi, d’accentuació d’aqueixes diferències, i per tant de relegament del paper del sexe femení a tasques secundàries.
Les arts escèniques a la Safor (II) (el decreixement)
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2012) Muñoz, Joan
Al primer número de la Revista de la Safor, l’anuari del CEIC Alfons el Vell corresponent a l’any 2008, Maite Sastre va publicar un interessant treball sobre el teatre a la Safor, pel qual qualsevol lector podia deduir que les arts escèniques eren d’aquelles manifestacions culturals més assolides a la comarca, no sols per la programació eclèctica i abundant que s’oferia en moltes poblacions, ni per les adequades infraestructures, sinó també per la considerable assistència de públic a les funcions i per la pràctica d’aquesta disciplina artística, tant per grups amateurs com professionals. Per explicar aquesta eclosió se citava Josep E. Gonga, que ens parlava de «dues èpoques fonamentals per a entendre l’evolució del teatre: uns primers anys de creació i consolidació des del 1982 fins a l’inici dels noranta i el ple funcionament de la maquinària cultural des del principi del segle xxi».
Llibres d'Ara
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2012) Diversos
Memòria del CEIC Alfons el Vell 2011 i 2012
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2012) Editor
L’últim any ha portat molts canvis per al CEIC Alfons el Vell. Per a començar s’ha produït el relleu en la direcció, on Gabriel Garcia Frasquet ha deixat 18 anys d’una tasca caracteritzada per l’honestedat, la dedicació intensa i una eficàcia que cal palesar i agrair, tot i que ell sempre haja defugit qualsevol protagonisme o personalisme. La nova direcció prengué possessió el 3 d’abril i començà a treballar per tal d’enllestir una programació anual que donara resposta als temes més urgents i immediats.
Un passeig per les senyories de n'Alfons d'Aragó i Foix. El comtat de Ribagorça, la baronia d'Arenós, Aiora i el Marquesat de Villena
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2013) Gisbert Santonja, Josep A.
Redescobrir els paisatges vitals i les empremtes d’un personatge que fou, més de sis segles enrere, un dels nobles més enlluernadors del Casal Reial d’Aragó, hauria de ser una tasca, de bon principi, gens complexa. Alfons d’Aragó i Foix (c. 1332-1412) és el primogènit de l’infant en Pere, fill del rei en Jaume II, comte de Ribagorça i de les muntanyes de Prades. N’Alfons d’Aragó obté i col·lecta un feix de senyories certament important. Unes per herència del seu pare, l’infant Pere, unes altres com a dot matrimonial, mentre que d’altres havien estat concedides, per compensar els seus serveis, pels reis d’Aragó i de Castella.
El Teodor Llorente de Josep Piera
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2012) Garcia Frasquet, Gabriel
Llorente va ser coronat com a poeta de València l’any 1909 en el marc de la magnificent Exposició Regional Valenciana davant l’entusiasme de més de 100.000 persones. L’any 1936 Miquel Duran de València, el més agosarat dels poetes modernistes valencians, escrivia en un número especialment dedicat a Teodor Llorente de la revista La República de les Lletres: «Contribuí Llorente a ressucitar la nostra llengua, a desvetllar la nostra consciència col·lectiva, a descobrir i refer el nostre patrimoni espiritual
El viure d'Alfons el Vell, Duc de Gandia (1332-1412)
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2013) Castillo Sainz, Jaume
Després de l’any de l’aniversari de la seua mort, i d’una sèrie d’actes commemoratius i divulgatius que volien apropar el públic a un personatge molt desconegut, mirarem de fer una darrera aportació per tal que Alfons d’Aragó, primer duc de Gandia, recupere l’espai que a la memòria col·lectiva dels saforencs hauria de tenir. Aquest article voldria ser una síntesi senzilla del viure d’aquest personatge que fou un dels homes més influents i importants a la península Ibèrica en la segona meitat del segle xiv i que, indubtablement, posà el nom de Gandia en un lloc destacat de la història de la Corona d’Aragó

Browse

Browsing Revista de la Safor - No 04 : 2013 by Title

Results Per Page

Sort Options