Revista de la Safor - No 05 : 2014
Permanent URI for this collection
Browse
Browsing Revista de la Safor - No 05 : 2014 by Title
Now showing 1 - 11 of 11
Results Per Page
Sort Options
- PublicationDistribució i abundància de la macrofauna marina de les platges de Gandia. Diagnòstic de la problemàtica actual(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Escrivá Perales, Julia[CA] A simple vista sembla que els fons de les platges arenoses són immensos deserts que no alberguen organismes, no obstant això, són capaços de presentar una elevada riquesa i diversitat d'especies (Terradas et al., 1989). Aquest substrat arenós és ocupat per organismes que habiten en la superficie del sediment i que anomenem epifauna, i per l' endofauna, composta per organismes que viuen dins del mateix sediment, ja siga soterrats, dins de tubs o construint galeries (Augier, 2007). D'aquests dos tipus d'organismes l'endofauna és la més representativa en aquests tipus de platges, en formen part els anel-lids i en eriçons menor mesura els mol·luscs (bivalves i gasteropodes), crustacis i equinoderms (i estreles de mar), que componen el que anomenem macrobentos (organismes majors de 0.5 mm) (Gray i Elliot, 2009).
- PublicationEls Company i Gandia: una família il·lustrada en el remolí revolucionari(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Alonso López, Jesús Eduard[CA] L'any 1813, el 13 de febrer, faltava a Valencia l'arquebisbe Joaquim Company i Soler. Frare francisca, havia nascut a Penaguila el 1732 i, ara, a la seua mort, rebia els honors fúnebres de la ma del mariscal Suchet, duc de !'Albufera, tot just quan es desenvolupaven els darrers compassos de l'ocupació francesa de l'antic Regne de Valencia. Poc abans, el germa de Napoleó, Josep I, l'havia condecorat com a membre de l'Orde Reial d'Espanya pels seus serveis a la monarquia empeltada.
- PublicationEls metges de Francesc de Borja(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Devesa i Jordà, Francesc[CA] Al segle XVI hi ha la tradició escrita de la medicina galènica medieval, que es perllonga durant el Renaixement, amb algunes novetats que van assentant les bases d'una renovació. També hi és un saber popular d'origen remot dedicat a la curació i prevenció de les malalties o a la promoció de la salut. Els agents sanitaris, per tant, eren una població diversa. Així, els dipositaris de la tradició oral o poble medie exercien els seus coneixements al costat dels professionals de la medicina oficial. Cirurgians, apotecaris i metges coexistien amb barbers, sagnadors, comares, fetilleres, herbolaris, curanderos i un llarg etcetera de personatges que s'ocupaven de la salut. Aquest conjunt heterogeni oferia un autentic pluralisme assistencial. Al vèrtex de l'ampla piràmide es trobava el metge. Al llarg d'Europa hi havia universitats on es podia estudiar la medicina. Les dones, a excepció d'algunes ciutats italianes, tenien el pas barrat. Sols les classes altes de la societat tenien un accés facil als metges. De la resta de sanadors i sanadores, en feien ús quan calia.
- PublicationIncendis forestals i diversitat biològica(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Villaplana Ferrer, Jesus[CA] Els mitjans de comunicació ens ofereixen contínuament notícies sobre incendis forestals que afecten l'entorn natural. Aquests són, sense cap dubte, un dels problemes principals als quals ha de fer front la nostra societat, tant des del punt de vista social, per les evacuacions de persones d'entorns naturals cada vegada més antropitzats, com des del punt de vista economic, per l'alt cost que n'implica l'extinció, o des del punt de vista ambiental. És aquesta última vessant la que tractaré en aquest article, encara que les altres són igualment importants.
- PublicationL'església de Sant Nicolau del Grau de Gandia, última creació de l'enginyer Eduardo Torroja(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Lafuente Niño, Ignacio[CA] A Gandia i concretament al Grau, situada en un emplaçament excepcional com una proa que trau el cap al port, es troba l'església de Sant Nicolau de Bari, bisbe, que acaba de complir els 50 anys de la seua consagració, que va tenir lloc el 28 de juny de 1962. L'església del Grau mereixeria per si sola l'atenció per ser una obra de l'enginyer espanyol Eduardo Torroja Miret els assoliments del qual van ser ja en els anys 30 motiu de reconeixement mundial, pioner en les estructures de formigó armat i de les estructures laminars. Segons Mario Salvadori, professor d'Estructures Arquitectoniques a Princeton i Columbia: «su fama es debida al papel que desempeñó durante los últimos 30 años de su vida, tendiendo un puente sobre la brecha que siempre ha existido entre ingeniería civil y arquitectura».
- PublicationLeón de Arroyal (1755-1813), un gandià entre el reformisme il·lustrat i la revolució liberal(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) La Parra López, Santiago[CA] León de Arroyal és gandia perque va naixer ací l'11 d'abril de 1755, pero per res més; «el van naixer» a Gandia, com diria Clarín del seu bressol zamorà. Va ser batejat a la Col·legiata el 12 d'abril d'aqueix any pel vicari Dr. Pedro Muñoz, qui li va imposar els noms de León Francisco de Borja Mariano; era fill legítim de l'advocat sevillà Fernando de Arroyal i Juliana de Alcázar (natural de Vara de Rey, Conca), els seus avis paterns eren Francisco i María Antonia Tirado i els materns Pedro i Francisca Ximénez de Pisa; padrins, els gandians Josep Morán i la seua esposa Mariana Cebrià. Només amb aquests cognoms per davant no resultaria arriscat deduir que aquell xiquet pertanyia a una família no necessariament rica pero sí acomodada i molt ben relacionada a Gandia.
- PublicationNoves atribucions al pintor Gaspar Requena(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Navarro Buenaventura, Beatriu; Cebrian Molina, Josep Lluís[CA] Durant quatre segles el record de Gaspar Requena, pintor valencia del segle XVI natural de Montesa, dormita en la documentació deis arxius i sobrevisqué en algunes mencions bibliografiques escarides. Les obres esmentades en els documents coneguts havien desaparegut o no era possible identificar-les. Aquest oblit de l'obra d'un deis pintors més importants de l'orbita de Joanes, en ocasions estret col-laborador seu, ha estat superat en els darrers anys, de manera que ara podem identificar amb seguretat la seua producció i aclarir aquesta parcel-la fins ara fosca de la pintura renaixentista valenciana.
- PublicationLa plaça de l'Església d'Ador. Noves evidències arqueològiques per al coneixement històric de la Safor(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Moscardó Sabater, Emili[CA] Arran del contacte amb l'historiador Abel Soler, tinguérem la satisfacció de conéixer com en el seu llibre, publicat en 2007 i titulat Ador. Geografia, historia, patrimoni, l'autor havia arreplegat tota una serie de notícies relatives a troballes ceramiques, fruit de la intensa febre constructiva patida en el municipi abans de la crisi economica actual.
- PublicationEl premi Senyoriu d'Ausiàs March(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Garcia Frasquet, Gabriel[CA] Enguany s'ha celebrat la trenta-tresena edició del Premi Senyoriu d'Ausiàs March. Una xifra que evidencia una continuïtat ben lloable, fruit d'una voluntat compartida per escriptors i autoritats representants del poble i al mateix temps d'una responsabilitat plenament assumida de dur endavant un projecte literari que promou les lletres, reivindica la figura del nostre gran poeta europeu del segle XV i converteix Beniarjó en un important focus d'irradiació cultural que acreix, encara més, la consideració d'espai simbòlic que el poble té per als qui estimen la llengua i la cultura dels valencians.
- PublicationSituació general del patrimoni cultural immoble de Gandia(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) Canet Ferrer, Isabel[CA] Una part important del patrimoni cultural immoble de Gandia a hores d'ara es troba en situació de degradació, risc d'esfondrament, abandó o oblit que el condemnen a una pròxima desaparició si no es fa res per remeiar-ho. Alqueries, ermites, cases de tipologies tradicional, capelles ... La quantitat i diversitat dels béns culturals que pericliten dia a dia no deixa d'augmentar davant la passivitat de les administracions i agents polítics que tenen l'obligació de preservar-lo i gestionar-lo adequadament per a benefici de la societat que els ha generat i a qui pertanyen.
- PublicationTextos de León de Arroyal(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2014) La Parra López, Santiago[CA] Arroyal va publicar, en 1784, 471 epigrames en tres llibres. Ací hem prescindit de la vessant literaria d'aquestes composicions per a fixar-nos en els aspectes politicosocials, i ens hem centrat en la crítica envers un dels estaments privilegiats de l'Antic Règim -la noblesa- a la qual, d'acord amb l'ideari liberal revolucionari, el nostre autor ratlla d'estament inútil en el sentit literal del terme i, en conseqüencia, convenientment prescindible.