Revista de la Safor - No 06 : 2015
Permanent URI for this collection
Browse
Browsing Revista de la Safor - No 06 : 2015 by Title
Now showing 1 - 10 of 10
Results Per Page
Sort Options
- PublicationÀngels Moreno. 20 anys de narrativa(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Monrabal, Josep[CA] Àngels Moreno (Gandia, 1939) representa un cas insòlit en la narrativa valenciana. Va publicar la seua primera novel·la, Potser a setembre, finalista del premi Ciutat d'Alzira en 1994, als 54 anys, una edat que en el gremi es considera tardana. Des d'aleshores, totes les següents novel·les han estat guardonades amb els més importants certàmens de narrativa del País Valencià, amb el suport de la crítica i dels lectors. Malson va rebre el Ciutat d'Alzira en 2001; Secrets inconfessables, l'Alfons el Magnànim en 2004; Cita a la matinada, el Vicent Andrés Estellés en 2007, i 96 hores, el Ciutat de València de 2013.
- PublicationFoc i Fulla! Estampes de moreres en el paisatge agrari i social de la Safor(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Bataller Català, Alexandre[CA] El cultiu de la seda, tan arrelat a la historia dels valencians durant segles, és avui un record esvaït. Les fulles de morera broten cada primavera per recordar-nos el temps del naixement deis cucs de seda i encara ressonen velles tonades, escoltades a moltes contrades (Bataller 2013), que recorden la dedicació femenina a l'activitat sericícola, fins i tot en la collita de les fulles de morera: «Les xiques de Beniopa / són totes molt faeneres, / tenen la panxa rasposa / de pujar dalt les moreres». (Sanchis Guarner 1982: III, 183). En aquest treball dibuixarem, amb lleus pinzellades, un panorama en estampes que ens aproxime a la presencia (i també a l'oblit) de les moreres a la comarca de Safor, en paral·lel a la progressiva transformació del paisatge agrari i social.
- PublicationEl fons bibliogràfic de Salvador Sastre Nadal (1848-1905)(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Sendra Morant, Àngels[CA] La manera com podem conéixer per què avui parlem valencià o per què tenim un patrimoni cultural és veure què feren els nostres avantpassats i amb quina intenció. Salvador Sastre Nadal, metge i bibliofil, veí de Vilallonga (la Safor), fou membre de Lo Rat Penat fins 1905 i va formar part de la generació que va reconstruir la identitat social i el prestigi lingüístic que semblava que el nostre país havia oblidat. Fou un intel·lectual important a la nostra comarca i, per això, cal que coneguem quin va ser el seu context i quines aportacions ens va fer, perquè el segle XIX valencià va ser decisiu pera la nostra llengua, per a la nostra literatura i, en definitiva, per a la nostra història.
- PublicationGaspar de Borja i de Velasco o el "tercer bram del bou"(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Pellicer Rocher, Vicent[CA] Els marquesos de Llombai, Francesc Tomas de Borja i Centelles (1551-1595) iJuana Fernández de Velasco (?-1627) es casaren a Barcelona el 19 de gener de 1572. Francesc Tomas era el fill gran de Caries de Borja i Castro, V duc de Gandia i de Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, comtessa d'Oliva. Juana era filla d'Íñigo Fernández de Velasco, X Conestable de Castella, IV duc de Frías, VI comte d'Haro, III marqués de Berlanga i d'Ana Pérez de Guzmán i Aragó, germana de la mare de Sant Francesc de Borja, filles naturals d'Alfons d'Aragó, al seu torn, fill natural del rei Ferran el Catolic. Juana també estava emparentada amb els Enríquez de Ribera, familia a la qual pertanyia sant Juan de Ribera, arquebisbe i virrei de Valencia (1532-1611). El matrimoni va arribar a Gandia en el mes de maig de 1572 i en honor a Juana la vila va programar grans festes de benvinguda.
- PublicationLa influència política en els topònims urbans de Gandia. El cas concret de 1936(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Pellicer Pérez, Empar[CA] En analitzar la toponímia urbana de qualsevol poble o ciutat des d'un punt de vista diacrònic, s'obté una abundosa informació que ens parla, a grans trets, de la seua història, la geografia o la topografia. Els noms antics dels carrers revelen quins eren els tipus d'oficis que s'hi realitzaven, on estaven ubicats els edificis més emblemàtics, quins eren els personatges més rellevants de la localitat i quines les principals devocions populars. Els noms històrics dels carrers de la Vila, la Vilanova i el Raval de Gandia obeïen a la lògica necessitat d'orientació, identificació i referència que experimentaven els seus habitants en fer ús de l' espai urba. D'aquesta necessitat va sorgir espontàniament una toponímia de caracter i motivació popular que es va mantenir pràcticament inalterada fins al segle XIX. Així, el carrer on se situava el gremi dels pellers s'anomenava carrer dels Pellers; el carrer on es trobava el forn, es deia carrer del Forn, i la plaça que dóna entrada al palau va ser anomenada com la plaça del Palau.
- PublicationLa innovació en l'agricultura valenciana(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Pérez Ledo, Pau[CA] El sector agroalimentari es considera un sector amb una gran influència en el desenvolupament territorial, per les seues funcions de subministrador d'aliments i l'elevada ocupació que proporciona, però també per la seua importància ambiental i cultural. Tradicionalment, però, la literatura identifica aquest sector com de baixa intensitat innovadora (Connor i Chiek, 1997), mentre que estudis recents refutarien els resultats anteriors, mostrant que el conjunt del sector agroalimentari valencià posseeix una intensitat innovadora major que altres sectors del mateix territori (Alba, 2012), per molt que siga menor que en el conjunt estatal.
- PublicationJuan Andrés i els jesuïtes exiliats: entre l'expulsió d'Espanya (1767) i la restauració de l'Orde (1814)(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Fuentes Fos, Carlos Damián[CA] A l'abril de 1767 més de cinc mil membres de la Companyia de Jesús, molts d'ells homes de reconegut prestigi intel·lectual i de gran rellevancia social i política, van ser obligats a deixar les seues cases i dirigir-se cap als ports des dels quals serien estranyats del nostre país i de totes les possessions d'ultramar. La historiografia reconeix des de fa temps que el seu estranyament va tenir causes fonamentalment polítiques, i ho explica per la capacitat d'influencia religiosa, cultural i social acumulada pels jesui'tes i per una serie de disputes derivades d'aquest predomini que ells havien pogut controlar fins llavors pero que en els últims anys del regnat de Ferran VI i primers del de Carles III es van resoldre amb la derrota dels ignasians davant els seus molts enemics. No obstant açò, la qual cosa per a aquells homes va significar una tragedia vital de la major envergadura, per a la historia del pensament espanyol va suposar el principi d'una etapa particular, especialment productiva, caracteritzada per una gran obertura de mires cap a les tendencies intel-lectuals europees i un sincer nacionalisme cultural hispanic que va servir tant d'avançada cultural espanyola a Italia com de via de comunicació del pensament espanyol amb el de la resta d'Europa.
- PublicationL'ornitofauna a la Safor. Estat actual(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Lucio, Pau[CA] L'ornitologia és la branca de la biología encarregada de l'estudi del ocells. Aquest estudi ha donat lloc al coneixement de conceptes claus sobre l'ecologia i la conservació d'espècies que en l'actualitat ens ajuden a entendre i buscar solucions a nombrosos problemes ambientals. També l'ornitologia ens dóna la resposta a qüestions diverses com és la migració de les aus: ¿on van?
- PublicationTextos de Juan Andrés. Una història universal de tota la literatura(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) Fuentes Fos, Carlos Damián[CA] En Origen, progresos y estado actual de toda la literatura, Andrés aspirava a compilar i interpretar per vegada primera la totalitat de l'evolució de la cultura escrita en totes les èpoques i països des d'un punt de vista global, racional, crític, empíric i cristià. Més que una història de la literatura en cada país, Andrés va redactar una visió antropològica universal: aqueixa anhelada «ciencia de l'home» que van voler construir els il·lustrats, per als qui la naturalesa humana es definia històricament en un camí de perfectibilitat. Per açò va triar el mètode històric -per definició diacrònic- per a tractar sobre els progressos de l'intel·lecte.
- PublicationLa Unió Patriòtica "Primorriverista" a la Safor(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2015) López Íñiguez, Julio[CA] La dictadura del general Primo de Rivera va trobar en la Unión Patriótica la formació mitjarnçant la qual poder canalitzar l'activisme polític de la societat espanyola col·laboradora amb el nou règim. Aquest col·laboracionisme responia al desig de Primo de Rivera de dotar el seu règim polític d'un mecanisme que li permetera popularitzar i, a la vegada, dinamitzar el seu ideari polític. En un règim en que l'acceptació popular es basava principalment en les obres públiques i en la ruptura promesa amb el caciquisme i la corrupció de l'anterior règim restauracionista, era necessari comptar amb una massa, com més gran millor, que actuara com a partidaria del dictador i estiguera disposada a organitzar la major quantitat possible d'actes polítics.