Revista de la Safor - No 02 : 2010

Permanent URI for this collection

https://riunet7pre.upv.es/handle/10251/53698

Tabla de contenidos

Artículos

Pedro Ruiz Torres: La Safor a l’Arxiu de Salamanca: docu- ments recuperats
Begonya Omega Replica Watches Pozo: Matèria de sol i de penombres: la poesia a la intempèrie de Teresa Pascual
Joan Noguera Tur: L’agricultura de la Safor en la cruïlla
Josep Antoni Gisbert Santonja: Art i restauració, o l’art de la restauració? Una estada a Gandia i el patrimoni d’una vila medieval ignota
Òscar Creus: Música i músics a la Safor. Últims anys
José Manuel Martínez i Eladi Mainar Cabanes: La Font Gran o Major de Simat
Vicent Burguera Sanmateu i Vicent Canet Llidó: Del somni a les vitrines: La xarxa de museus olivans
Maite Sastre: Xarrades literàries: La literatura infantil i juvenil
Santiago La Parra López: Setembre del 1609 en el ducat de Gandia: la setmana tràgica dels moriscos
Gabriel Garcia Frasquet: La FUE de Gandia en temps de guerra
Lluís Sevilla Parra: Als 70 anys de la Guerra Civil

Browse

Now showing 1 - 5 of 11

Als 70 anys de la Guerra Civil
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Sevilla Parra, Lluís
[CA] Cicle de conferenciesAls 70 anys de la Guerra Civil: 1939-2009, organitzat pel CEIC Alfons el Vell i celebrat a Gandia al Saló d'Actes de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, octubre-novembre de 2009. Aquest any es compleix el 70 aniversari del final d'una guerra que va marcar la trajectoria vital de moltes famílies i que va acabar amb la primera experiencia democratica que s' havia donat a Espanya. La dictadura del general Franco no només no va tenir consideració amb els vençuts, sinó que va fer tots els possibles per tal d'eliminar de l'imaginari col-lectiu tot allo que representava la República. Durant quasi quaranta anys, els homenatges i la historia oficial tingueren com a protagonistes únicament aquells qui havien donat suport al colp d'Estat militar contra el legítim govern republica. Als altres, que havien perdut la guerra, només els quedava la repressió, l'oblit, el silenci i l'estigmatització deis propagandistes del franquisme.
La FUE de Gandia en temps de guerra
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Garcia Frasquet, Gabriel
[CA] En el 70 aniversari del final de la Guerra Civil espanyola hem cregut oportú donar a conéixer un fullet solt publicat a Gandia durant aquella tragedia collectiva per la secció local de la Federación Universitaria Escolar, titulat "Recorda, Valencia!", una interpel·lació que reclamava l'atenció del lector. Es tracta d'un text singular pel fet d'estar escrit en la llengua del poble a que s'adreçava, tot i que l'organització que l'emetia no destacava per l'objectiu de recuperar la cultura valenciana; pero també perque insolitament guardava memoria d'un episodi historie crucial per als valencians en general, i particularment per als gandians, la Guerra de les Germanies, que aprofitava per a establir un paral·lelisme amb la que estaven immersos.
Setembre del 1609 en el ducat de Gandia: la setmana tràgica dels moriscos
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) La Parra López, Santiago
[CA] El dimarts 22 de setembre del 1609 D. Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena i virrei de Valencia, feia públic en la capital del regne el han amb l'ordre de Felip III per la qual, en el seu punt primer, s'ordenava que: ... todos los moriscos deste reyno, assí hombres como mugeres, con sus hijos, dentro de tres días de como fuere publicado este vando en los lugares donde cada uno vive y tiene su casa, salgan dél y vayan a embarcarse a la parte donde el comissario que fuere a tratar desto les ordenare ... Tan drastica i polemica decisió havia estat presa pel Consell d'Estat el 4 d'abril anterior i el monarca la ratificava el 9 d'aquest mes, precisament el mateix dia que, a Anvers, se signava la Treva dels 12 Anys amb les Províncies Unides. La coincidencia no era del tot casual, ja que hi havia por, malta por, que els moriscos no acceptaren pacíficament el futur incert que se'ls imposava i, per tant, pareixia convenient disposar de tates les forces i navilis de guerra per fer el més breu i segura possible aquella operació de neteja etnica. Al final, els exiliats no oferiren la tan temuda resistencia a la seua expulsió (ja que no tenien ni forc;a ni mitjans per a fer-ho) i tampoc els embarcaments es van dur a terme amb la rapidesa que les autoritats cristianes havien volgut. Pero la por era tanta i tan evident que, encara que la decisió de l'estranyament estava ja presa i ratificada a l'abril, fins al següent 4 d'agost no signa el rei el decret d'expulsió i encara el virrei de Valencia hagué de mantenir aquest document ocult en un calaix quasi dos mesas més, fins al dimarts negre del 22 de setembre del 1609.
Xarrades literàries: la literatura infantil i juvenil
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Sastre, Maite
[CA] La creació d'una literatura genericament concebuda per al públic infantil i juvenil ha deixat de ser una prolongació de la literatura per a adults per a passar, recentment, a configurar un espai propi, visible i amb possibilitats. La percepció que se'n té per part deis lectors, autors i il-lustradors és la d'una situació d'indubtable auge, i així ho confirma una quota de mercat poderosa, amb un volum de vendes del 10,3%, que es tradueix en uns 60 milions de volums editats i uns 12.000 títols. Tot i que durant els últims mesas s'ha produi:t, per primera vegada, un lleuger descens que els fa mantenir una fragil estabilitat deguda a la crisi i l'amenas:a de nous formats, especialment amb l'aparició del format digital. En tot cas, els temps són favorables perque se n'ofereixen bons productes, hi ha bons autors i una alfabetització del 100% de la població.
Del somni a les vitrines: la xarxa de museus olivans
(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2010) Burguera Sanmateu, Vicent; Canet Llidó, Vicent
[CA] L'any 2007, amb !'obertura al públic del Museu Etnologic, es tancava fins nova ordre tot un seguit d'inauguracions d'espais museístics que, en pocs anys, havia nodrit la ciutat d'Oliva d'una important oferta en patrimoni cultural. Es consolidava així el que hom pot anomenar sense embuts "la xarxa de museus olivans': Aquesta xarxa, materialitzada en poc més de deu anys, fa agafar vertigen quan pensem en aquelles altres ciutats, amb un potencial patrimonial semblant, que encara estan lluny d'arribar al nivell d'aquesta oferta museística. Estalviant-nos ara triomfalismes i elogis redundants, així com també les ineludibles insuficiencies existents, volem encetar l'article pararit atenció als orígens del fenomen que tot seguit descrivim. És a dir, el "germen" que va posar en marxa allo que, de moment, culmina l'any 2007.

Browse

Recent Submissions