Revista de la Safor - No 08 : 2017
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- PublicationParaules de la Safor(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2017) Selfa Fort, Emili[CA] El nostre patrimoni lingüístic evoluciona i va enriquint-se, però, com la societat, l'evolució comporta oblits i perdues -com és el cas dels localismes i dels dialectalismes- i és per això que és necessari recollir i documentar elements d'eixe patrimoni que, d'una altra manera, es perdrien per sempre. En el meu cas, nombrases entrevistes o treballs amb persones majors, amb la corresponent aparició de paraules poc usuals o desconegudes, i una tasca d'anys d'anotacions de mots, locucions, frases fetes o refranys, ha mantingut l'interes per recollir una part d'eixe patrimoni lingüístic.
- PublicationPer una història humana de les marjals i deveses(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2017) Alonso López, Jesús Eduard[CA] La historia del medi ambient no és senzilla. Potser, com suggereix Joan Fuster en una de les seues lúcides ironies, la seua anàlisi ha derivat socialment cap a uns enfocaments on prima la biologia més que no la història de les persones que, organitzadament, han actuat sobre el territori.
- PublicationGovernació de les Muntanyes: una proposta d'organització territorial(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2017) Novell, Néstor[CA] A les terres valencianes l'organització territorial ha estat un debat històric mai no resolt. A més de la tan reivindicada llei de comarcalització, hi ha altres aspectes pendents: la supressió de les diputacions provincials, el reconeixement de les àrees metropolitanes, i la possible fusió (o millor, l'agrupació voluntària i incentivada) de municipis de menys de 1.000 habitants, entre d'altres.
- PublicationLa desconnexió valenciana: el dèficit d'infraestructures a les Comarques Centrals Valencianes(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2017) Vercher, Nestor; Sigalat, Enric[CA] Que el territori és un element actiu i diferenciador en el desenvolupament és un fet més que consolidat als àmbits acadèmics. Els estudiosos de l'economia van trigar el seu temps a entendre-ho i assumir-ho, però avui en dia és un fet acceptat. En part, hem de donar les gràcies a la influència del món de la geografía i, en definitiva, a la difusió de les fronteres entre les ciències d'anàlisi en favor dels camps problematics d'estudi, en aquest cas, el territori.
- PublicationFernando Pérez Martí: un republicà a la recerca del bé comú(Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2017) Sevilla Parra, Lluís[CA] El protagonista d'aquestes pàgines, el metge Fernando Pérez Martí (1891-1939), no és una figura molt coneguda a Gandia, més enllà dels investigadors que han estudiat el període de la Segona República o aspectes relacionats amb l'educació de la ciutat, tot i que durant el primer tenç del segle XX es va dedicar a treballar per tal d'aconseguir una millora de les condicions de vida dels seus conciutadans. Per a ell, l'educació i la cultura eren la base del progrés i, per aquest motiu, durant la dècada dels anys vint, va començar a denunciar la manca d'infraestructures educatives públiques a Gandia, front a !'existència de diversos centres escolars religiosos que rebien subvencions municipals.